L’avi Siset em parlava
de bon mati al portal
mintres el sol esperàvem
I els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfe’ns-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aqui
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que Siset, costa tant,
que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aqui
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se’l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I quan passavan nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aqui
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
tag: